Raimon Panikkar Alemany

Creu de Sant Jordi

El President i el Govern

de la Generalitat de Catalunya

expressen el seu dol

Generalitat de Catalunya

—–

Raimon Panikkar i Alemany (Barcelona, 1918 – Tavertet, 2010) fou un filòsof i teòleg català que desenvolupà una filosofia interreligiosa i intercultural, amb una nova obertura respectuosa al diàleg amb altres subjectes i tradicions no-occidentals. La seva filosofia té com a objectiu transformar la civilització determinada per un sistema occidental imposat com a una única alternativa.

Biografia

Raimon Panikkar va néixer a Barcelona el 3 de novembre de 1918, fill de mare catalana i pare hindú, que va arribar a Espanya el 1916 com a representant d’una empresa alemanya. És germà del també filòsof i escriptor Salvador Pàniker i Alemany. Estudià Batxillerat en el col·legi dels jesuïtes. Comença els seus estudis universitaris en la Universitat de Barcelona i aconseguí sortejar la guerra civil espanyola a causa de la seva condició de fill d’estranger, traslladant-se a Alemanya on va continuar la seva carrera en la Universitat de Bonn.

La II Guerra Mundial el va fer tornar a Espanya, on conegué Josepmaria Escrivà de Balaguer, fundador de l’Opus Dei, institució de la qual seria membre fins la dècada de 1960. Va ser ordenat sacerdot el 1946 a Roma. Va romandre a Europa fins el 1955, quan per primera vegada va viatjar a l’Índia, on començà la difusió de doctrines espiritualistes ecumèniques. Allí també va ser investigador en les universitats de Mysore i Benarés. El 1966 va ser nomenat professor a la Universitat d’Harvard i durant vint anys va dividir el seu temps entre l’Índia i Estats Units. El 1971-1978 va ser professor d’estudis religiosos de la Universitat de Califòrnia, Santa Barbara.

Els seus estudis han estat enfocats a l’especialització de la cultura índia, de la història i de la filosofia de les religions. La seva vida ha estat constantment marcada per múltiples polaritats: est i oest; cristianisme, hinduisme i budisme; el món de la ciència i el domini de les lletres; l’àmbit dels estudis i de les vivències religioses i el de la perspectiva secular de les cultures. Domiciliat a Tavertet (Osona), continuà desenvolupant la seva obra intercultural. El 1999 va rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya. La seva Opera Omnia (Obra Completa) està sent publicada en català per l’editorial Fragmenta (el primer volum va sortir el 2009). Panikkar traspassà en el seu domicili de Tavertet el 26 d’agost de 2010.

Estudis

Ha estat un destacat intel·lectual i comptava amb el següent currículum:

Llicenciatura en Ciències Químiques per la Universitat de Barcelona i en Filosofia per la Universitat de Madrid, on el 1946 va obtenir el seu grau de doctor en Filosofia, amb la tesi: “El concepto de Naturaleza. Análisis histórico y metafísico de un concepto”.

El 1958 va obtenir el doctorat en Química per la Universitat de Madrid, amb la tesi titulada: “Ontonomía de la ciencia. Sobre el sentido de la ciencia y sus relaciones con la Filosofía”, que fou publicada en 1961.

Finalment, la seva tesi doctoral en teologia va ser defensada en la Universitat Lateranense de Roma en 1961, amb el títol: “The Unknown Christ of Hinduism”.

Pensament

El seu pensament és un punt de trobada entre Orient i Occident. En la seva obra convergeixen múltiples realitats: la realitat humana amb el seu múltiple origen hindú-cristià, la realitat acadèmica i intel·lectual interdisciplinària, però també intercultural i interreligiosa. D’aquí, la importància que en el seu pensament té el diàleg. Una de les exigències fonamentals és la coincidència en un mateix llenguatge. Té un llenguatge ric, plural i obert, on les paraules no són mers termes conceptuals, objectius i unívocs, sinó veritables símbols. Entenent al símbol com a l’expressió de la realitat, i així, la paraula (simbòlica) expressa l’arquetip mateix de la realitat simbolitzada. No és un vocable objectiu i intemporal; sinó temporal, compromès i que expressa el seu propi significat.

Per a Panikkar la realitat és sempre més rica que qualsevol teorització o conceptualització seva. Tot concepte és una parcialització, i aquesta és inevitable en l’evolució dels múltiples universos culturals.

Filosofia i teologia

La filosofia no és només “l’amor a la saviesa”, sinó també “la saviesa de l’amor”. En el seu pensament no existeix una contraposició entre filosofia i teologia, sinó que per contra cal superar aquesta possibilitat, perquè per a ell, pensament i religió estan íntimament units. Dintre de les diverses experiències de les diferents religions, el que es pretén, és que cada part té l’exigència d’ajudar a descobrir el tot, és a dir dur-nos a la salvació, l’alliberament, etc. No es tracta que tots esdevinguin cristians o hindús, o de qualsevol altra religió. Es tracta de buscar un diàleg realment obert que ens vagi duent a una fecundació mútua: l’un aprèn de l’altre.

Pluralisme

El problema del pluralisme sorgeix quan hi ha una incompatibilitat de visions del món molt diverses i, al mateix temps, es veuen forçades per les diferents formes de coexistir i vetllar per la mútua supervivència. Aquest pluralisme comença amb el reconeixement d’e l’altre, el que implica la pròpia identitat. L’ésser humà és un ésser de relació; per tant l’autèntic pluralisme es manifesta quan és descobert l’altre. És a dir l’altre, com font de comprensió i no solament com a terme d’inteligibilidad. El pluralisme no cal ser resolt pel manteniment d’una postura unitària. Cada grup humà té el seu propi sistema de coherència, uniformitat i harmonia. El pluralisme no significa que reconeixem moltes maneres (pluralitat) sinó que detectem moltes formes que no podem reconèixer com les úniques maneres d’obtenir un objectiu.

Diàleg

És important considerar que hi ha o pot haver altres entitats a més d’aquelles que prenem en compte. El “jo” no pot esgotar el real, no és el centre. És per això que tota societat ha d’estar oberta i no tancar-se en la seva pròpia autointerpretació. S’ha de ser capaç d’acceptar un punt transcendent incomprensible, per a així poder superar l’esquema hegemónico del “jo” com el posseïdor d’una raó unitària. Quan es presenta el conflicte pluralista la manera de solucionar-ho no és a través que alguna de les parts tracti de convèncer a l’altra, sinó a través del diàleg, és a dir que l’altre no és només un, mer objecte del meu coneixement, sinó un altre en si mateix, que és una font de comprensió i no necessàriament comprensió reduible a la meva. És tractar de trobar un valor superior, que les dues parts reconeguin i que cap controli. Per tal raó l’actitud pluralista no assumeix, per endavant, situacions no negociables. En cada cas implica una nova creació. No es pot oblidar que l’altre pot veure les coses sota perspectives diferents i, per tant, necessita tractar-lo de manera diferent.

Filosofia comparativa

El terme comparar s’entén com aquella activitat de la ment humana que pren una postura neutral pel que fa a les coses comparables, allò pel que tota filosofia es considera una filosofia comparativa en la mesura que aquesta es compara a si mateixa amb altres visions filosòfiques. És l’estudi filosòfic d’un o alguns problemes a la llum de més d’una tradició. És una mena d’anàlisi formalitzada dels models comuns presents en els diversos sistemes filosòfics.

Per a comparar les filosofies en cal una comprensió; és a dir, es requereix d’una activitat hermenèutica pròpia. Aquesta hermenèutica és un mètode d’interpretació per a superar la comprensió no sols de la distància entre una cultura singular, sinó també per a l’enteniment entre dues cultures, que s’han desenvolupat independentment, considerant els seus propis mètodes de filosofar i les seves maneres d’arribar a la intel·ligibilitat, juntament amb les seves pròpies categories.

Bibliografia

Obres de l’autor

“La joia pasqual”. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1988. ISBN 978-84-7202-961-3

“Benaurada senzillesa: el monjo com a arquetipus universal”. Barcelona: La Llar del Llibre, 1988. ISBN 978-84-7279-349-1

“La nova innocència I: llampecs blancs”. Barcelona: La Llar del Llibre, 1991. ISBN 978-84-7279-469-6

“La nova innocència II: llampecs vermells”. Barcelona: La Llar del Llibre, 1994. ISBN 978-84-7279-510-5

“Invitació a la saviesa”. Barcelona: Proa, 1997. ISBN 978-84-8256-517-0

“La Trinitat: experiència humana primordial”. Barcelona: Empúries, 1998. ISBN 978-84-7596-609-0

“La nova innocència”. Barcelona: Proa, 1998. ISBN 978-84-8256-383-1

“Les icones del misteri: L’experiència de Déu”. Barcelona: Edicions 62, 1998. ISBN 978-84-297-4442-2

“L’esperit de la política: homo politicus”. Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 978-84-297-4522-1

“Benaurada senzillesa: el monjo com a arquetipus universal. 2a ed. aumentada. Barcelona: Edicions 62, 2000. ISBN 978-84-297-4761-4

“El diàleg indispensable: pau entre les religions”. Barcelona: Edicions 62, 2003. ISBN 978-84-297-5233-5

“Mort i resurrecció de la teologia”. Vic: Institut Superior de Ciències Religioses, 2003. ISBN 978-84-931205-8-0

“Pau i interculturalitat: una reflexió filosòfica”. Barcelona: Proa, 2004. ISBN 978-84-8437-630-9

“La fe sense objecte”. Barcelona, Claret, 2005. ISBN 978-84-8297-880-2

“Entre Déu i el cosmos: una visió a-dualista de la realitat”. Lleida: Pagès editors, 2006. ISBN 978-84-9779-437-4

“Iniciació als Veda”. Barcelona: Fragmenta, 2008. ISBN 978-84-92416-01-1

“El matí amb Raimon Panikkar”. Barcelona: Proa, 2008. ISBN 978-84-8256-652-8

“Mística, plenitud de Vida”. Barcelona: Fragmenta (Opera Omnia Raimon Panikkar, I.1), 2009. ISBN 978-84-92416-14-1

Font: Viquipèdia

—–

El filòsof i teòleg es mor a l’edat de 91 anys, reconegut com un dels grans savis del país

El filòsof i teòleg català <a href=”http://www.raimon-panikkar.org/index.html”>Raimon Panikkar</a> es va morir ahir a la tarda als 91 anys a casa seva, a Tavertet (Osona). L’any passat va rebre la Medalla d’Or al Mèrit Cultural de l’Ajuntament de Barcelona i en una<a href=”http://www.vilaweb.tv/?video=5624″>entrevista</a> d’aleshores amb VilaWeb, el filòsof parlava de la felicitat, la llibertat, de moment convuls que viu el país, etc.

Panikkar era el pensador del nostre país més reconegut a nivell internacional. Sempre va defensar i promoure el diàleg intercultural i era considerat un pont entre Orient i Occident. Les religions diferents dels seus pares i el fet de viure en diversos punts del món com Itàlia, els EUA i la Índia van afavorir el seu missatge tolerant i de defensa de la pau i el diàleg. Així, deia sovint que va marxar del país cristià, va descobrir l’hinduisme i va tornar budista sense deixar de ser cristià.

Va néixer a Barcelona l’any 1918, i va tenir una vida molt plena. Tot i que de jove va ordenar-se sacerdot i va arribar a ser membre de l’Opus Dei, va deixar la institució als anys seixanta, poc després de viatjar a l’Índia per primera vegada. Allà hi va viure durant quaranta anys. També va viure als Estats Units durant una dècada, però fa més de vint anys que va decidir instal·lar-se a Tavertet (Osona), on va constituir la<a href=”http://www.fundaciovivarium.org/”>Fundació Vivarium</a>, la qual dirigia.

Coneixedor d’una dotzena de llengües, va publicar més de vuitanta llibres. A més de la Medalla d’Or al Mèrit Cultural, va rebre la Creu de Sant Jordi el 1999; l’any 2000 va rebre el títol de Cavaller de les Arts i les Lletres del govern francès, i el 2001, el govern italià va atorgar-li la Medalla de la Presidència de la República.

La Generalitat ha lamentat la mort de Panikkar, ‘un pensador reconegut mundialment’, tal com ha dit el vice-president Josep-Lluí Carod-Rovira, que n’ha destacat la ‘contribució intel·lectual’ i la seva importància en el diàleg inter-religiós. També el batlle de Barcelona, Jordi Hereu, ha mostrat el seu condol i el de tot l’ajuntament per la mort del filòsof, que va fer del diàleg ‘l’essència de la seva vida i la manera de relacionar-se amb els altres’.

Font: Vilaweb

<img src=”http://blocs.lamalla.cat/media/assets/1138/194panikkar.jpg” alt=”" width=”194″ height=”204″ />Raimon Panikkar Alemany Creu de Sant Jordi El President i el Govern de la Generalitat de Catalunya expressen el seu dol Generalitat de Catalunya—– Raimon Panikkar i Alemany (Barcelona, 1918 – Tavertet, 2010) fou un filòsof i teòleg català que desenvolupà una filosofia interreligiosa i intercultural, amb una nova obertura respectuosa al diàleg amb altres subjectes i tradicions no-occidentals. La seva filosofia té com a objectiu transformar la civilització determinada per un sistema occidental imposat com a una única alternativa.BiografiaRaimon Panikkar va néixer a Barcelona el 3 de novembre de 1918, fill de mare catalana i pare hindú, que va arribar a Espanya el 1916 com a representant d’una empresa alemanya. És germà del també filòsof i escriptor Salvador Pàniker i Alemany. Estudià Batxillerat en el col·legi dels jesuïtes. Comença els seus estudis universitaris en la Universitat de Barcelona i aconseguí sortejar la guerra civil espanyola a causa de la seva condició de fill d’estranger, traslladant-se a Alemanya on va continuar la seva carrera en la Universitat de Bonn. La II Guerra Mundial el va fer tornar a Espanya, on conegué Josepmaria Escrivà de Balaguer, fundador de l’Opus Dei, institució de la qual seria membre fins la dècada de 1960. Va ser ordenat sacerdot el 1946 a Roma. Va romandre a Europa fins el 1955, quan per primera vegada va viatjar a l’Índia, on començà la difusió de doctrines espiritualistes ecumèniques. Allí també va ser investigador en les universitats de Mysore i Benarés. El 1966 va ser nomenat professor a la Universitat d’Harvard i durant vint anys va dividir el seu temps entre l’Índia i Estats Units. El 1971-1978 va ser professor d’estudis religiosos de la Universitat de Califòrnia, Santa Barbara. Els seus estudis han estat enfocats a l’especialització de la cultura índia, de la història i de la filosofia de les religions. La seva vida ha estat constantment marcada per múltiples polaritats: est i oest; cristianisme, hinduisme i budisme; el món de la ciència i el domini de les lletres; l’àmbit dels estudis i de les vivències religioses i el de la perspectiva secular de les cultures. Domiciliat a Tavertet (Osona), continuà desenvolupant la seva obra intercultural. El 1999 va rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya. La seva Opera Omnia (Obra Completa) està sent publicada en català per l’editorial Fragmenta (el primer volum va sortir el 2009). Panikkar traspassà en el seu domicili de Tavertet el 26 d’agost de 2010.EstudisHa estat un destacat intel·lectual i comptava amb el següent currículum: Llicenciatura en Ciències Químiques per la Universitat de Barcelona i en Filosofia per la Universitat de Madrid, on el 1946 va obtenir el seu grau de doctor en Filosofia, amb la tesi: “El concepto de Naturaleza. Análisis histórico y metafísico de un concepto”. El 1958 va obtenir el doctorat en Química per la Universitat de Madrid, amb la tesi titulada: “Ontonomía de la ciencia. Sobre el sentido de la ciencia y sus relaciones con la Filosofía”, que fou publicada en 1961. Finalment, la seva tesi doctoral en teologia va ser defensada en la Universitat Lateranense de Roma en 1961, amb el títol: “The Unknown Christ of Hinduism”.Pensament El seu pensament és un punt de trobada entre Orient i Occident. En la seva obra convergeixen múltiples realitats: la realitat humana amb el seu múltiple origen hindú-cristià, la realitat acadèmica i intel·lectual interdisciplinària, però també intercultural i interreligiosa. D’aquí, la importància que en el seu pensament té el diàleg. Una de les exigències fonamentals és la coincidència en un mateix llenguatge. Té un llenguatge ric, plural i obert, on les paraules no són mers termes conceptuals, objectius i unívocs, sinó veritables símbols. Entenent al símbol com a l’expressió de la realitat, i així, la paraula (simbòlica) expressa l’arquetip mateix de la realitat simbolitzada. No és un vocable objectiu i intemporal; sinó temporal, compromès i que expressa el seu propi significat.Per a Panikkar la realitat és sempre més rica que qualsevol teorització o conceptualització seva. Tot concepte és una parcialització, i aquesta és inevitable en l’evolució dels múltiples universos culturals.Filosofia i teologia La filosofia no és només “l’amor a la saviesa”, sinó també “la saviesa de l’amor”. En el seu pensament no existeix una contraposició entre filosofia i teologia, sinó que per contra cal superar aquesta possibilitat, perquè per a ell, pensament i religió estan íntimament units. Dintre de les diverses experiències de les diferents religions, el que es pretén, és que cada part té l’exigència d’ajudar a descobrir el tot, és a dir dur-nos a la salvació, l’alliberament, etc. No es tracta que tots esdevinguin cristians o hindús, o de qualsevol altra religió. Es tracta de buscar un diàleg realment obert que ens vagi duent a una fecundació mútua: l’un aprèn de l’altre. Pluralisme El problema del pluralisme sorgeix quan hi ha una incompatibilitat de visions del món molt diverses i, al mateix temps, es veuen forçades per les diferents formes de coexistir i vetllar per la mútua supervivència. Aquest pluralisme comença amb el reconeixement d’e l’altre, el que implica la pròpia identitat. L’ésser humà és un ésser de relació; per tant l’autèntic pluralisme es manifesta quan és descobert l’altre. És a dir l’altre, com font de comprensió i no solament com a terme d’inteligibilidad. El pluralisme no cal ser resolt pel manteniment d’una postura unitària. Cada grup humà té el seu propi sistema de coherència, uniformitat i harmonia. El pluralisme no significa que reconeixem moltes maneres (pluralitat) sinó que detectem moltes formes que no podem reconèixer com les úniques maneres d’obtenir un objectiu.Diàleg És important considerar que hi ha o pot haver altres entitats a més d’aquelles que prenem en compte. El “jo” no pot esgotar el real, no és el centre. És per això que tota societat ha d’estar oberta i no tancar-se en la seva pròpia autointerpretació. S’ha de ser capaç d’acceptar un punt transcendent incomprensible, per a així poder superar l’esquema hegemónico del “jo” com el posseïdor d’una raó unitària. Quan es presenta el conflicte pluralista la manera de solucionar-ho no és a través que alguna de les parts tracti de convèncer a l’altra, sinó a través del diàleg, és a dir que l’altre no és només un, mer objecte del meu coneixement, sinó un altre en si mateix, que és una font de comprensió i no necessàriament comprensió reduible a la meva. És tractar de trobar un valor superior, que les dues parts reconeguin i que cap controli. Per tal raó l’actitud pluralista no assumeix, per endavant, situacions no negociables. En cada cas implica una nova creació. No es pot oblidar que l’altre pot veure les coses sota perspectives diferents i, per tant, necessita tractar-lo de manera diferent. Filosofia comparativa El terme comparar s’entén com aquella activitat de la ment humana que pren una postura neutral pel que fa a les coses comparables, allò pel que tota filosofia es considera una filosofia comparativa en la mesura que aquesta es compara a si mateixa amb altres visions filosòfiques. És l’estudi filosòfic d’un o alguns problemes a la llum de més d’una tradició. És una mena d’anàlisi formalitzada dels models comuns presents en els diversos sistemes filosòfics. Per a comparar les filosofies en cal una comprensió; és a dir, es requereix d’una activitat hermenèutica pròpia. Aquesta hermenèutica és un mètode d’interpretació per a superar la comprensió no sols de la distància entre una cultura singular, sinó també per a l’enteniment entre dues cultures, que s’han desenvolupat independentment, considerant els seus propis mètodes de filosofar i les seves maneres d’arribar a la intel·ligibilitat, juntament amb les seves pròpies categories.BibliografiaObres de l’autor “La joia pasqual”. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1988. ISBN 978-84-7202-961-3“Benaurada senzillesa: el monjo com a arquetipus universal”. Barcelona: La Llar del Llibre, 1988. ISBN 978-84-7279-349-1“La nova innocència I: llampecs blancs”. Barcelona: La Llar del Llibre, 1991. ISBN 978-84-7279-469-6“La nova innocència II: llampecs vermells”. Barcelona: La Llar del Llibre, 1994. ISBN 978-84-7279-510-5“Invitació a la saviesa”. Barcelona: Proa, 1997. ISBN 978-84-8256-517-0“La Trinitat: experiència humana primordial”. Barcelona: Empúries, 1998. ISBN 978-84-7596-609-0“La nova innocència”. Barcelona: Proa, 1998. ISBN 978-84-8256-383-1“Les icones del misteri: L’experiència de Déu”. Barcelona: Edicions 62, 1998. ISBN 978-84-297-4442-2“L’esperit de la política: homo politicus”. Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 978-84-297-4522-1“Benaurada senzillesa: el monjo com a arquetipus universal. 2a ed. aumentada. Barcelona: Edicions 62, 2000. ISBN 978-84-297-4761-4“El diàleg indispensable: pau entre les religions”. Barcelona: Edicions 62, 2003. ISBN 978-84-297-5233-5“Mort i resurrecció de la teologia”. Vic: Institut Superior de Ciències Religioses, 2003. ISBN 978-84-931205-8-0“Pau i interculturalitat: una reflexió filosòfica”. Barcelona: Proa, 2004. ISBN 978-84-8437-630-9“La fe sense objecte”. Barcelona, Claret, 2005. ISBN 978-84-8297-880-2“Entre Déu i el cosmos: una visió a-dualista de la realitat”. Lleida: Pagès editors, 2006. ISBN 978-84-9779-437-4“Iniciació als Veda”. Barcelona: Fragmenta, 2008. ISBN 978-84-92416-01-1“El matí amb Raimon Panikkar”. Barcelona: Proa, 2008. ISBN 978-84-8256-652-8“Mística, plenitud de Vida”. Barcelona: Fragmenta (Opera Omnia Raimon Panikkar, I.1), 2009. ISBN 978-84-92416-14-1Font: Viquipèdia—–El filòsof i teòleg es mor a l’edat de 91 anys, reconegut com un dels grans savis del paísEl filòsof i teòleg català <a href=”http://www.raimon-panikkar.org/index.html”>Raimon Panikkar</a> es va morir ahir a la tarda als 91 anys a casa seva, a Tavertet (Osona). L’any passat va rebre la Medalla d’Or al Mèrit Cultural de l’Ajuntament de Barcelona i en una<a href=”http://www.vilaweb.tv/?video=5624″>entrevista</a> d’aleshores amb VilaWeb, el filòsof parlava de la felicitat, la llibertat, de moment convuls que viu el país, etc.Panikkar era el pensador del nostre país més reconegut a nivell internacional. Sempre va defensar i promoure el diàleg intercultural i era considerat un pont entre Orient i Occident. Les religions diferents dels seus pares i el fet de viure en diversos punts del món com Itàlia, els EUA i la Índia van afavorir el seu missatge tolerant i de defensa de la pau i el diàleg. Així, deia sovint que va marxar del país cristià, va descobrir l’hinduisme i va tornar budista sense deixar de ser cristià.Va néixer a Barcelona l’any 1918, i va tenir una vida molt plena. Tot i que de jove va ordenar-se sacerdot i va arribar a ser membre de l’Opus Dei, va deixar la institució als anys seixanta, poc després de viatjar a l’Índia per primera vegada. Allà hi va viure durant quaranta anys. També va viure als Estats Units durant una dècada, però fa més de vint anys que va decidir instal·lar-se a Tavertet (Osona), on va constituir la<a href=”http://www.fundaciovivarium.org/”>Fundació Vivarium</a>, la qual dirigia.Coneixedor d’una dotzena de llengües, va publicar més de vuitanta llibres. A més de la Medalla d’Or al Mèrit Cultural, va rebre la Creu de Sant Jordi el 1999; l’any 2000 va rebre el títol de Cavaller de les Arts i les Lletres del govern francès, i el 2001, el govern italià va atorgar-li la Medalla de la Presidència de la República.La Generalitat ha lamentat la mort de Panikkar, ‘un pensador reconegut mundialment’, tal com ha dit el vice-president Josep-Lluí Carod-Rovira, que n’ha destacat la ‘contribució intel·lectual’ i la seva importància en el diàleg inter-religiós. També el batlle de Barcelona, Jordi Hereu, ha mostrat el seu condol i el de tot l’ajuntament per la mort del filòsof, que va fer del diàleg ‘l’essència de la seva vida i la manera de relacionar-se amb els altres’.Font: Vilaweb

Raimon Panikkar Alemany

Deixa la teva nota de condol

Cerca

Últimes notes de condol rebudes

Agrupacions