Joan Vinyoli i Pladevall (Barcelona 3 de juliol de 1914-30 de novembre de 1984) fou un poeta català.

L’any 1951 va obtenir el premi Óssa menor amb el llibre “Les hores retrobades”. L’any 1974 fou guardonat amb el Premi Lletra d’Or per Encara les paraules. Ha estat guardonat dues vegades amb el Premi de la Crítica de poesia catalana per Ara que és tard (1976) i Passeig d’aniversari (1984). Per aquesta última obra l’any 1985 fou guardonat amb el Premi Nacional de poesia de les Lletres Espanyoles.
Així mateix l’any 1982 fou guardonat amb la Creu de Sant Jordi, concedida per la Generalitat de Catalunya.

L’obra poètica de Joan Vinyoli, influïda inicialment per les lectures de Carles Riba i de R.M.Rilke, la constitueixen més de 500 poemes distribuïts en 17 llibres. La seva veu assoleix una primera culminació amb El Callat (1956), un dels poemaris més profunds i rics en sentits de la poesia catalana de la postguerra. Després, amb el llibre Realitats (1963),fa una deliberada aproximació al realisme històric, corrent imperant a l’època. Però el seu realisme existencialista és molt personal i no encaixa en el gust de la crítica del moment. Tanmateix, era l’inici de la modulació d’una veu pròpia que es manifestarà de forma impetuosa a partir de l’any 1970 amb la publicació de Tot és ara i res. La seva poesia, de to indagatori, es converteix en la crònica lírica d’una personalitat vitalista i anhelant, i sedueix els lectors per la seva extraordinària capacitat comunicativa i la seva autenticitat. L’efervescència creativa de Vinyoli culmina en els darrers poemaris, en els quals es renova constantment dins d’una unitat orgànica. El seu darrer llibre, Passeig d’aniversari (1984), és una meditació lírica marcada pel pressentiment de la mort.

Vinyoli va néixer i morir a Barcelona, ciutat que estimava profundament, on va viure i treballar tota la vida.Tanmateix, en els seus versos, hi deixen una empremta fonamental els períodes d’estiueig viscuts a Santa Coloma de Farners, en la infantesa i noiesa, i a Begur en l’edat adulta. Són els dies de la llibertat, on pot gaudir plenament de l’entorn natural i l’humà d’aquestes dues poblacions de les comarques de Girona i lliurar-se a la poesia. A Santa Coloma hi fa el triple descobriment de l’amor, la natura i la poesia: el vers “I la natura em crida”, que inaugura la seva obra, té la gènesi en el record del seu paisatge i, com digué ell mateix: “… en aquests estius, que no sé quantes vegades han sortit en la meva poesia, vaig descobrir el món i els seus matisos.” A Begur, a partir de l’estiu de 1954, hi descobreix l’àmbit metafòric i sensorial del mar. També s’hi referí amb aquestes paraules: : “el lloc important i definitiu com a centre de les meves experiències de tot ordre, poètic i vital, va ser Begur”.

Font: Wikipedia