Xavier Grané Altarriba (La Molsosa)
XAVIER GRANÉ ALTARRIBA
Ha mort a l’edat de 43 anys. El
funeral serà el 22-05-2010, a les 5, a l’església
parroquial de la Molsosa
—-
Xavier Grané Altarriba
Membre de la junta rectora d’Agropecuària
Catalana SCCL.
Tota la gent que compartim el projecte d’AGROCAT
trobarem a faltar la teva empenta.
—-
Xavier Grané Altarriba
Gerent de la GRANJA CLARET SL,
morí el 20 de maig del 2010.
Els socis, col·laboradors i treballadors de la Granja
Claret SL, en comunicar-vos tan dolguda pèrdua,
us demanen un record i una pregària.
La Molsosa, 22 de maig del 2010
—-
Xavier Grané Altarriba
Ha mort el dia 20 de maig als 43 anys.
Els seus familiars: esposa, Laura Santacatalina; fills, Mireia i Oriol; pares, Marc (†) i
Marciana; germans, Josep M. (†) i M. Àngels, Lourdes i Josep; Montse i Jordi; pares
polítics, Enric (†) i Anna; germans polítics; nebots; cosins i família tota assabenten llurs
amics i coneguts de tan dolguda pèrdua. El funeral tindrà lloc avui, dissabte 22,
a les 5 de la tarda a l’església de la Molsosa.
S’hi està bé, plegats,
sota un cel teixit de sentiments, els anys i acords.
S’hi està bé perquè junts volem
fer el ritual d’un adéu d’amor.
És senzill, si jo puc, si tu ho vols…
La Molsosa, 22 de maig del 2010
Una llàgrima sobre la llosa
i quietud.
El silenci que abans
abaltia paraules
d’etèries converses,
potser innecessàries,
també imaginàries,
que omplien moments,
ara és la llavor
fecunda d’imatges
sembrades arreu
d’un camp de records.
El blau de la tarda
evoca l’esguard
que a voltes brindaves
tornant-se mirall.
S’escolen les hores
d’uns dies en calma,
i clou la bonança
dels aires d’estiu.
I davant del nínxol,
la grava i la gespa,
amb el fregadís
del zèfir del temps
recorda el llegat
de l’únic que compta:
la mirada clara
i aquell teu somrís.
Recordo de tú Xavier, la teva vitalitat inacabable, sempre al davant de totes les iniciatives i sempre organitzant el que fes falta.
Vam viure les tardes de dissabte de la nostre adolescència al Moviment Junior de Crist Rei, també els caps de setmana d’excurisó i les colònies d’estiu d’uns 10 anys de nostre vida. Probablement la millor època de la nostre vida, sense voler-ne menysprear les altres.
No he sabut que ja no ets aqui fins a uns quants dies després, pero t’asseguro que et recordaré sempre. Una persona com tú no es pot oblidar.
Estic segur que desde on siguis seguiràs fent el bé a tothom.
Una abraçada i fins sempre Xavier.
El meu suport mes sincer a tota la familia
Josep Berenguer