Cancelació de comptes d’internet
Com es cancel·len els comptes de correus electrònic en cas de defunció? Com es pot parar la subscripció a xarxes socials en casa que hi hagi un finat? A continuació us expliquem els passos que s’han de seguir per donar de baixa comptes inexistents en algunes de les xarxes i proveïdors més importants del món.
Hotmail
El servei de correu electrònic de Microsoft, per defecte, desactiva i elimina els comptes que no es fan servir durant un perÃode de temps. En el cas d’un usuari que es mor, doncs, la cancel·lació de l’adreça i de la informació que s’hi conté és tan sols qüestió de temps (en teoria, dos-cents setanta dies). Però els familiars directes, si ho volen, poden sol·licitar a l’empresa d’accelerar la retirada del compte o bé accedir-hi i salvar-ne els contiguts, si no se’n té la contrasenya. Això sÃ, els sol·licitants han d’aportar unes quantes dades. La desaparició d’un compte de Hotmail també afecta serveis associats que el finat podia tenir dins l’òrbita de Microsoft, com Live Spaces i Live Messenger.
El Gmail de Google, com que es publicita com un correu electrònic amb espai gairebé il·limitat, no esborra automà ticament cap compte encara que no es faci servir durant un llarg perÃode de temps. En el cas d’una defunció, Google permet als parents més propers d’accedir al compte de la persona traspassada, mantenir-lo i, si es decideix aixÃ, demanar-ne la cancel·lació. Els familiars, com en el cas de Hotmail, han d’aportar a Google algunes dades i certificats força exhaustius. La mateixa polÃtica s’aplica a alguns altres serveis de la companyia californiana, com l’editor de blocs Blogger, el servidor de vÃdeos YouTube i la xarxa social Orkut.
Yahoo!
La polÃtica de Yahoo! quant als seus serveis en lÃnia, com Yahoo! Mail,Yahoo! Messenger o el servidor de fotografies Flickr, és una de les més restrictives a l’hora de sol·licitar l’accés a comptes de persones traspassades. De fet, la polÃtica és no permetre’n l’accés. L’única opció que es deixa, doncs, és que desaparegui automà ticament el compte quan hagi passat un llarg perÃode d’inactivitat o que la famÃlia ho demani. Sense tenir dret, és clar, a consultar i desar els continguts i la informació que s’hi emmagatzemava.
MySpace
Una mica semblant és la polÃtica de MySpace, que no permet als parents d’accedir, editar ni esborrar comptes de familiars morts dels quals no tenen la contrasenya. Amb tot, es pot demanar per correu electrònic a l’empresa d’eliminar aquests continguts, adjuntant-hi un certificat de defunció. Els responsables de MySpace, amb tot, especifiquen que en aquestes circumstà ncies se sol estudiar cas per cas amb les famÃlies afectades.
L’única informació que ofereix el servidor més conegut de microblocs respecte d’aquesta qüestió és que un compte es considera inactiu si no s’hi ha accedit els últims sis mesos. La inactivitat, a Twitter, desemboca en l’eliminació automà tica del compte i totes les dades relacionades.
Facebook és l’aplicació social que més ha avançat en aquesta via. Des de fa algunes setmanes, ofereix la modalitat ‘in memoriam‘ per als usuaris traspassats: permet de mantenir-ne el perfil actiu, però n’elimina la informació confidencial i priva els nous usuaris de trobar-lo i agregar-lo. En canvi, amics i familiars poden escriure comentaris de record al seu mur. La modalitat ‘in memoriam’ s’ha activat arran d’una llarga disputa legal entre Stephanie Bemister, germana del periodista i cineasta brità nic William Bemister, mort l’any passat, i Facebook, que s’oposava a eliminar-ne el perfil. Al final, la companyia va optar per oferir aquesta nova modalitat
Font: Vilaweb

