José Luis López Vázquez era fill d’una modista i d’un funcionari de Justícia. El pare abandonà la seva família al cap de pocs anys de néixer el futur actor, que va créixer en una llar formada per la seva mare, el seu oncle i la seva àvia. Es va formar com a actor al Teatro de las Organizaciones Juveniles i en el TEU, però també era figurinista i escenògraf, faceta en què va destacar durant els anys cinquanta i seixanta en obres com El casamiento engañoso de Gonzalo Torrente Ballester, Adèle o la margarita, de Jean Anouilh, El grillo, de Carlos Muñiz o Clerambard, de Marcel Aymé. Gran part d’aquest material (figurins, dibuixos) fou donat per l’actor al Museo del Teatro de Almagroel 2007. Va ser ajudant de direcció de Pius Ballesteros i Enric Ferrers i el 1946 va debutar com a actor amb l’obra El antiquario, al Teatro María Guerrero. La seva carrera cinematogràfica va començar el 1951.

Va formar part de les companyies de Conchita Montes i d’Alberto Closas. En aquesta faceta d’actor teatral es recorden especialment les seves actuacions a La plaza de Berkeley, El vergonzoso en palacio, Crimen y castigo, Historia de una escalera, Después de la niebla, Don Juan Tenorio, El calendario que perdió siete días, La dama boba, Las maletas del más allá, El abanico, Kean, Cena de matrimonios,Cartas credenciales, ¡Amoor!, Equus, La muerte de un viajante i El manifiesto, entre d’altres. Al cinema va interpretar en un principi papers còmics fent parella amb Gracita Morales, però cap als anys seixanta va començar a actuar en pel.lícules dramàtiques i va arribar a aparèixer en més de 200 llargmetratges, dels quals en rodava diversos a l’any: el 1971 va aparèixer com a actor a ni més ni menys que onze films. La majoria són comèdies a l’ús signades pels prolífics directors José María Forqué, Pedro Lazaga i Mariano Ozores, però altres vegades són treballs de més entitat per a directors com Carlos Saura, Jaime de Armiñán, Pedro Olea, Antonio Mercero, Manuel Gutiérrez Aragón, Mario Camus, Juan Antonio Bardem, Marco Ferreri i Luis García Berlanga.

Entre els seus treballs per al cinema destaquen títols com Plácido, El verdugo, Peppermint Frappé, Atraco a las tres, La prima Angélica i la trilogia de Patrimonio nacional, de Luis García Berlanga, amb qui va arribar a rodar deu pel·lícules. També va interpretar migmetratges, en aquest gènere va ser el protagonista de La cabina, d’Antonio Mercero, que va guanyar un Emmy el 1973 i és considerat avui per avui un clàssic del gènere del terror. També ha treballat amb directors nordamericans, com George Cukor a Viajes con mi tía (1972), i que va intentar emportar-se’l a Hollywood, tot i que López Vázquez va preferir quedar-se a Espanya. En televisió ha protagonitzat les sèries Este señor de negro (1975-1976) i Los ladrones van a la oficina (1993-1996).

Va estar casat amb l’actriu Ana María Ventura, i després es va relacionar amb Catherine Magerus, amb la qual no va poder casar-se a causa de la inexistència de divorci i de la qual va tenir dos fills, José Luis, dedicat al cinema i Virgina, morta el 1994. Posteriorment va tenir dues filles amb la periodista Flor Aguilar; en els seus últims dies es va relacionar amb l’actriu Carmen de la Maza.

Entre altres premis, va obtenir el Ricardo Calvo (1982), el de l’Espectador i la Crítica (1982), la Medalla d’Or al Mèrit en Belles Arts, la Medalla d’Or al Mèrit en el Treball i el Premi Nacional de Teatre. També li van concedir la I edició del Premi Nacional de Teatre Pepe Isbert, que atorga l’Associació d’Amics de Teatre Circ d’Albacete, avui Amics dels Teatres d’Espanya (AMIT).

L’actor va morir el 2 de novembre de 2009 a Madrid, als 87 anys, després d’una llarga malaltia

Font: Wikipedia