• Què és?

És el mitjà pel qual es dóna fe de la mort d’una persona (data, hora i lloc on s’ha esdevingut). La mort té efectes civils des que es produeix, però per al seu ple reconeixement és necessària la inscripció al Registre Civil.
Aquest Registre comunica d’ofici la baixa del difunt al padró d’habitants.

• Qui la pot demanar?

Normalment són els agents funeraris, en representació de la família, els encarregats de fer aquests tràmits davant del Registre Civil, però també poden demanar la inscripció els parents més pròxims del difunt.

Al Ministeri de Justícia podeu consultar els altres supòsits de persones obligades a promoure la inscripció al Registre.

• On es fa la inscripció?

La primera qüestió a tenir en compte per sol·licitar la inscripció de la defunció és saber quin és el Registre Civil competent per realitzar-la. Es considera competent el Registre Civil del lloc on s’ha produït la mort. Hi ha, però, algunes excepcions i regles especials:

• Si es desconeix el lloc, la inscripció de mort es farà en el Registre del lloc on sigui el cadàver.
• Per a la inscripció de defuncions esdevingudes en el curs d’un viatge, serà competent el Registre del lloc on hagi de tenir lloc l’enterrament o, en el seu defecte, el Registre del poble o ciutat de primera arribada.
• En el cas de naufragi o catàstrofe aèria, el Registre corresponent serà el del lloc on s’instrueixin les primeres diligències, i en cas que no s’instrueixin diligències per part d’autoritats espanyoles, la competència la determinarà el lloc del sinistre.

Sens perjudici de les regles de competència per practicar les inscripcions, en determinats casos, com la mort en el curs d’un viatge, es pot traslladar la inscripció al Registre Civil del domicili del difunt, a sol·licitud dels seus hereus.

Accés a les adreces i telèfons dels Registres de l’Estat espanyol (document en format PDF)

• Termini d’inscripció

El Reglament del Registre Civil obliga a que la declaració, la pràctica de comprovacions i la inscripció de la defunció es duguin a terme dins de les vint-i-quatre hores següents a la mort i s’han de practicar abans de l’enterrament. Fins que no es practiqui la inscripció, no s’expedirà la llicència per a l’enterrament.

La inscripció de defunció es considera legalment urgent i són hàbils tots els dies i hores de l’any per practicar-la.

• Dades i documentació necessària

A. Dades necessàries

La declaració de la mort es realitza davant del Registre Civil, en el  formulari gratuït que subministra obligatòriament el Registre, aportant el certificat mèdic de defunció o l’ordre judicial d’inscripció. En el formulari hi han de constar les següents dades:

• Nom i cognoms del difunt
• Noms dels pares
• Estat civil
• Nacionalitat
• Data i lloc de naixement
• DNI
• Dades d’inscripció de naixement
• Últim domicili
• Dia, hora i lloc de la defunció
• Lloc de l’enterro, si consta a la declaració de defunció o a la certificació de l’autoritat o del funcionari a càrrec del qual està el cementiri.
• Cita del document o documents d’on s’han extret les dades anteriors, llevat que siguin conegudes pel declarant, i referència a altres dades d’identificació quan les requerides no siguin conegudes, o referència a vestits i papers trobats amb el difunt i fins i tot la seva fotografia.

B. Documentació necessària per practicar la inscripció de la defunció

Quan la inscripció es realitza, com és regla ordinària, abans de la inhumació, el document en què es fonamenta la inscripció al Registre és normalment el certificat mèdic de defunció (o l’ordre judicial en cas de procediment penal d’investigació per mort violenta).

Casos especials:

• No obstant això, per fer la inscripció quan el cadàver ha desaparegut o s’ha inhumat abans de la inscripció, serà necessària sentència ferma, expedient governatiu o ordre de l’autoritat judicial que instrueixi les diligències seguides per mort violenta, que afirmin sense cap dubte la mort.

Es requereix certificació mèdica de l’existència de senyals inequívocs de mort per procedir a la inscripció d’una defunció. Si faltés certificat mèdic o fos incomplet o contradictori, o l’encarregat ho estimés necessari, el metge forense adscrit al Registre Civil o el seu substitut emetrà dictamen sobre la causa de la mort, fins i tot examinant el cadàver ell mateix.