[ad#recordant-pagina]

Un pla de pensions no és més que una mena de contracte en funció del qual el titular del pla es compromet a fer determinades aportacions periòdiques durant els anys de durada del contracte. L’entitat gestora del pla inverteix aquestes aportacions en un fons de pensions, que se suposa que està relacionat amb actius de gran solvència i seguretat.

D’acord amb l’origen de les aportacions, els plans poden ser:

• individuals (quan les aportacions procedeixen directament del titular),
• empresarials (quan les aportacions procedeixen de l’empresa on treballa el titular)
• col.lectius (quan es tracta de plans de pensions contractats per associacions, mútues o col.lectius (com un col.legi professional, per exemple)

De fet un pla de pensions és una modalitat d’estalvi a llarg termini, que ha de fer possible complementar la pensió del seu titular, sobre la base del capital estalviat al llarg del temps, incrementat pels rendiments que se n’hagin obtingut a través de la inversió que n`ha d’haver fet l’entitat gestora. Normalment, un dels atractius dels plans de pensions és el seu tractament fiscal favorable, habitualment per mitjà de desgravacions de les aportacions anuals en l’anomenat Impost sobre la Renda de les Persones Físiques.

Els plans de pensions tenen notables limitacions de liquidesa. Així, rescatar les aportacions que s’hagin fet al llarg dels anys només és possible en determinats casos que determina la llei:

Un d’ells, evidentment, és en el moment de la jubilació (habitualment es possible de fer de dues maneres: cobrament de tot el capital del pla en un sol cobrament o bé cobraments periòdics cada més, cada trimestre…)

Només en altres casos molt concrets és possible disposar del capital aconseguit amb el pla de pensions: en cas d’invalidesa absoluta i permanent del titular, en cas de mort d’aquest titular (l’import corresponent del pla formarà part de l’herència), en cas d’atur de llarga durada i en cas de malaltia greu