Lviv és la ciutat més gran de l’oest d’Ucraïna, situada prop de la fontera amb Polònia. D’història complexa i agitada, Lviv ha viscut directament els grans esdeveniments de l’Europa central. El conjunt monumental del seu centre antic ha estat declarat Patrimoni de la Humanitat per la Unesco.

D’entre les singularitats arquitectòniques de Lviv destaca el cementiri Lychakivskiy, creat el 1786 en uns turons propers a la ciutat. Convertit aviat en el principal cementi de la població va anar acollint les despulles dels ciutadans de més relleu i reunint un conjunt extraordinari de monuments funeraris de totes les èpoques. Avui, el cementiri Lychakivskiy està constituït per una grandiosa xarxa de camins en un marc natural esplèndid, que proporciona encara més relleu a una aquitectura funerària de gran valor. El cementiri Lychakivskiy és avui un dels atractius destacats de Lviv i s’organitzen visites guiades per poder-lo recórrer.

No es coneixen gaire detalls sobre els antics costums funeraris a Catalunya. Segons Jordi Bolós en el seu llibre “Necròpolis i sepultures medievals a Catalunya” un dels costums documentats era el de rentar el cos dels difunts abans d’enterrar-los. Aquesta feina era portada a terme per familiars o, més habitualment, per clergues, que rebien una compensació econòmica per fer-ho. Un cop rentat, el difunt era embolcallat en draps de lli o bé en un vestit especial per a difunts. El cadàver, així preparat, era vetllat durant tres dies perquè els familiars d’indrets llunyans poguessin arribar a temps d’acomiadar-se’n i de ser presents a l’enterrament. Els draps o vestits de lli eren cars i es coneix més d’un cas de llegats destinats concretament a pagar les despeses que comportava rentar el propi cadàver i vestir-lo adequadament quan arribés l’hora. La tasca de rentar els difunts es portava a terme en una mena de bancs baixos o piques grans ja preparades per a aquesta funció, tal com s’ha pogut comprovar en alguns gravats, relleus o pintures medievals.

Un d’aquests relleus procedeix de l’església de Sant Martí de Maçanet de Cabrenys. Es tracta d’una làpida sepulcral de marbre blanc on es representa el banc de rentar difunts quan, acabada ja aquesta operació, ha arribat ja el moment de vestir-lo.

Biografies personalitzades: La teva història en un llibre

T’agradaria tenir la teva pròpia vida explicada en un llibre? T’agradaria tenir la història de la teva família, la dels teus pares, germans o empresa, ben explicada i il•lustrada i poder convertir-la en un record per tota la vida i per totes les generacions?

Recordant.cat, ho fa possible gràcies al servei exclusiu de biografies personalitzades.

Mai havia estat tan fàcil poder tenir el llibre que parla d’aquelles persones que han construït el teu esdevenir.

Com funciona?

Si vols la teva pròpia biografia o la de qualsevol familiar o amic, si vols regalar tota una vida en forma de llibre, Recordant és solució.

A través d’una entrevista personal i presencial amb un membre del nostre equip, repassarem la vida, etapa per etapa, de la persona o entitat biografiada i l’escriurem de forma coherent i professional.

Cada etapa escrita i descrita anirà acompanyada d’il•lustracions en forma de fotos, que caldrà proporcionar al moment de l’entrevista personal

Un cop escrita, la biografia serà enviada de forma digital perquè la família o entitat la pugi corregir en cas que ho cregui necessari. Un cop corregida, Recordant.cat en farà una maquetació professional i una edició limitada en forma de llibre que serà entregada a la persona, família o entitat que ha sol•licitat la biografia.

Més informació

El diari de referència a les comarques de Lleida: el Segre,  ja ofereix als seus lectors digitals un espai per al record.

A partir d’avui, 12-05-2010, el diari el Segre i Recordant.cat, han obert l’espai de record:  Recordant.cat/segre, on diàriament s’hi podran llegir les defuncions de les comarques lleidatanes, enviar  notes de condol i assessorar-se sobre tot tipus d’informació relacionada amb el record i l’acompanyament.

En aquest sentit, Recordant.cat, es posiciona com a l’espai de record i l’acompanyament per a més de  20.000 lectors.

AXA va facturar 27.910 milions d’euos durant el primer trimestre d’any. Aquest augment suposa un increment de l’1.1% respecte del mateix període del 2009.

Amb assegurances de vida, productes d’estalvi i plans de pensions, els ingressos d’Axa van augmentar el 0,5% en xifres brutes i el 0,6% equivalent a 16.540 milions d’euros, segons fonts de la companyia.

En assegurances materials el volum de negoci es va incrementar un 1,4% fins als 9.243 milions d’euros, encara que en termes comparables va caure el 0,1% respecte de l’exercici anterior.

En la divisió d’assegurança internacional es va registrar un augment del 2,8% (+2,9% en dades equivalents) a 1.212 milions d’euros, mentre en la gestió d’actius la pujada va ser del 6,2% (+10,1% en xifres comparables) a 809 milions.

El director general de la companyia, Henri de Castries, va insistir que “continuem concentrats en la millora de la rendibilitat de les nostres operacions” i va afirmar que ha constatat “una forta millora en el marge dels nous negocis” en l’activitat d’assegurances de vida, productes d’estalvi i plans de pensions.

“Hem començat a collir els beneficis de les accions iniciades durant el 2009 i hauríem de treure partit de la recuperació gradual que s’espera en l’activitat econòmica”, va concloure De Castries.

Font: Efe – París – 06/05/2010

Els indis “Acauayos,”, que viuen entre les selves i prats de les parts altes de la Guayana, molt a prop dels límits fronterers amb Brazil i Venezuela, s’auto anomenen “el poble del cel”, perquè dins del seu imaginari, aquest n’és el seu origen.
Els Acauayos,, tenen una llengua i cultura pròpies, que s’identifiquen dins del grup “kapong”, procedent dels indis del carib. A partir del segle XIX i com a resultat de la presència dels missioners cristians a la seva costa, han adoptat una combinació de mites cristians i els seus mites més propis, per donar lloc a una religió anomenada “Al•leluia”.
El concepte cristià de Déu, es va combinar amb una creença de “lluminosiat” com a origen de la vida, on el seu símbol és “acua”. “Acua”, és el cel, el lloc del “sol” i per tant, el “lloc de déu”. Per aquesta raó, els seus enterraments es fan a de matinada, veient com neix el sol, i les seves tombes en lloc de tenir una creu cristiana, tenen un bastó orientat cap a l’est.

Editorial Noguer, “Acauayos, Guyana”, en 500 Pueblos cómo son y dónde viven, tomo 1, España, 1981, pp. 9-10

Les estadístiques son sorprenents: només el 37% dels catalans i el 30% dels espanyols (segons un estudi d’Axa-Winterthur) dedica alguna mena de recurs a preparar la seva jubilació, tot i que Espanya és un dels estats de la Unió Europea amb més percentatge de gent gran. La confiança en el futur sembla que no es qüestioni i allò que pugui passar d’aquí a uns anys no genera cap preocupació perceptible. Al contrari: viure el present és l’actitud majoritària i encara més en època de crisi econòmica, en què hi ha prou feina a superar un present problemàtic, com per pensar en un futur que en el seu moment ja es veurà com s’ha de resoldre.

I malgrat tot els símptomes són clars: l’edat de la jubilació, tal com ja s’ha començat a anunciar, tendirà a retardar-se, i l’import de les jubilacions públiques tendirà a disminuir. Cada cop, doncs, serà més important preparar-se de cara a un moment que arribarà encara que ara no s’hi pensi: la jubilació. Davant d’això, el 58 % dels enquestats indiquen que tenen molt poca informació de com s’han de preparar i la gran majoria pensa que ho pot deixar per més endavant.
Tot i això, és evident que caldria preparar la jubilació des de molt abans i els experts indiquen que l’ideal és començar a preocupar-se’n a partir dels quaranta anys.

Informació relacionada: plans de pensions, plans de jubilació

El testament vital és un document de voluntats anticipades. És a dir, un document escrit, en què el ciutadà expressa d’una manera anticipada la seva voluntat de com ser tractat quan no sigui capaç de comunicar personalment com vol que sigui el seu tractament de salut, l’ús dels seus òrgans, etc…

Perquè el document sigui efectiu, s’ha d’ incorporar al Registre d’Instruccions Prèvies corresponent i també a l’historial clínic del pacient.

Pots trobar tota la informació relativa a com fer un testament vital i com registrar-lo mirant l’apartat de Recordant.cat: Testaments, Successions i Herències, o bé clicant AQUÍ

A les muntanyes Nilgiri, al cantó sud de l’Índia, hi viu una petita comunitat tribal coneguda com els “Todas”. La tribu es caracteritza per tenir una celebració funerària ben curiosa.

Pels funerals adults, anomenats “funerals verds”, s’incinera el cos del difunt amb la finalitat de poder-ne alliberar l’ànima. El fèretre, que es carrega en una estructura de fusta és traslladat, acompanyat per una multitud, a un “temple-garanja” (un corral de pedra on habitualment s’hi tanquen els búfals) , on es procedeix a la seva incineració.

Un dels moments de més expectació i dramatisme de la cerimònia, és quan diversos búfals del corral són agafats, sense usar cap mena d’eina ni corda,  per ser portats a sacrifici. Aquest sacrifici és fet per un o diversos sacerdots, que maten l’animal utilitzant una destral.

Els Todas, tenen la creença que els esperits dels animals sacrificats acompanyaran l’ànima de la persona traspassada fins a arribar al “Cel dels Todas”: un paradís només format per membres de la tribu i pels búfals sacrificats durant la cerimònia funerària.

Editorial Noguer, “Todas. India Meridional”, en 500 Pueblos cómo son y dónde viven, tomo 12, España, 1981, pp. 1965-1967.

Des de la mort cap a la vida de les societats prehistòriques properes al nostre entorn. La mort i la seva relació amb la vida és el fil argumental de l’exposició “Restes de Vida, Restes de Mort”, que es pot veure al Museu de la Prehistòria de fins al proper 30-05-2010.

L’objectiu de l’exposició és aportar una visió multidisciplinària sobre el concepte de “la mort durant la Prehistòria” a través de la modernització de l’arqueologia funerària i de l’ osteoarqueologia.

L’exposició està dividida en quatre àmbits:

1-La primera part es titula: “Enfrontar-se a la mort”, i mostra els rituals actuals entorn de la mort, i els rituals ancestrals coneguts fins al dia d’avui.

2- La segona part explica el paper que juga l’arqueologia funerària i l’antropologia física en l’estudi de la prehistòria, i s’exemplifica a través de diversos jaciment prehistòrics del País Valencià.

3- La tercera part “Morir en terres valencianes”, és un recorregut pels jaciments valencians més emblemàtics

4- La quarta part, explica els nous mètodes d’estudi per datar els ossos i l’aplicació que s’han fet d’aquests nous mètodes en diversos jaciments valencians.

Una exposició per tant, que condueix al visitant des de la mort fins a la vida de les societats prehistòriques.